Unitat de relatiu i absolut Kusen (ensenyament durant zazen) per Pere Taiho Secorún Empesa pel vent la superfície del mar es comença a moure, potser per un corrent profund xoca de sobte en una elevació del terreny i comença a formar-se l’onada, l’inici és suau però depenent de les circumstàncies pot fer-se gran, prendre una forma o una altra depenent d’on vingui el vent, de si està a prop o no de la costa, però al final hi ha una massa d’aigua que s’eleva, es manifesta, pren

Kusen (ensenyament durant zazen) per Pere Taiho Secorún } La segona noble veritat que Buda anomena és la set, és a dir, l’aferrament continu, l’avidesa, és degut a això l’origen del sofriment. Quan a la nostra tradició. Dogen per exemple, parla de que zazen és simplement seure, està mostrant un camí per tallar de cop aquesta avidesa, aquesta set contínua, aquest neguit. Això és totalment radical i per molta gent és difícil de comprendre, les persones que practiquem la via hem

Paraules pronunciades el dia de l’obertura, 7 de setembre, en els zazens del matí: Primer Zazen ( meditació zen ) 7h. El Temple Avui la nostra presència aquí santifica aquest lloc. Hem construït aquest lloc, amb el profund ideal que es converteixi en un temple.És el lloc on el subtil cant silenciós del dharma es pot manifestar, on nosaltres i els que vinguin , puguem néixer completament a una vida més plena . D’aquest lloc , de la pràctica en aquest lloc , de l’atmosfera d’aq

Kusen (ensenyament oral durant zazen) impartit per Pere Taiho Secorún Hi ha un passatge cèlebre en la nostra tradició que és la història de Bodhidharma quan arriba a la Xina. És un punt important en el qual el zen sempre ha posat molt èmfasi, és una petita història que té moltes lectures. Aquest passatge, per exemple, se’ls dóna als “sushos” quan fan la cerimònia del Combat del Dharma, perquè facin un “teisho”, una conferència, perquè el comentin. La història explica bàsicame

Kusen de Pere Taiho Secorún durant zazen : Hi ha una manera d’establir la plena consciència a través del cos, a través dels pensaments, a través dels sentiments, és el que tenim més proper, més a mà . La pràctica de zazen ens porta a poder observar tot això amb equanimitat . Avui us vull parlar de l’actitud conscient en la vida quotidiana, és a dir, el que tradicionalment hem anomenat els preceptes . És el component ètic del budisme . Zazen i preceptes van completament units,

Preserveu aquesta flor delicada que no podem agafar, que no permet molts discursos, que està envoltada pel tènue tul del silenci de zazen. El zen, va dir una vegada el mestre Deshimaru, no existeix, és millor canviar-li el nom i dir-li “vida”. Aquesta flor delicada, no accepta cap nom, els que heu tingut l’oportunitat d’haver sentit la seva delicada aroma, ni que sigui una mil·lèsima de segon, fins i tot inconscientment, no la podeu oblidar mai. Sovint parlem de budisme, del

Ensenyament durant la jornada de zazen en memòria d’Étienne Mokusho Zeisler, per Pere Taiho Secorún Tozan, que va viure sobre l’any 800, és considerat en la història del budisme Zen com el fundador de la línia Soto. La característica principal de Tozan és la seva independència d’esperit davant el dogma religiós i l’estereotip. Va entrar de nen en un monestir i el seu mestre li va ensenyar a cantar el Hannya Shingyo , quan va arribar al passatge que diu: “… ni ull, ni sentit,

Quan ens asseiem en zazen (meditació zen) ens bolquem completament en la postura i en l’expiració, no hi ha cap filtració, cap escletxa. La nostra postura, el nostre acte de plena presència aquí i ara ho engloba tot. És el camí per tornar-nos íntims amb el nostre veritable ésser. És el tema fonamental d’aquesta pràctica, és el punt fonamental de la nostra vida. Això és el que de vegades anomenem “la nostra veritable naturalesa de Buda”, si no trobem aquest veritable ser, si n

Quan zazen és exactament un acte de despullament i la nostra pràctica és un lliurament, una ofrena, llavors podem parlar que la postura de zazen engloba totes les postures i podem comprendre naturalment que zazen i vida quotidiana no són coses separades. La mateixa manera de plantejar el tema com una confrontació, una dualitat, és una il · lusió de la nostra ment. Si és l’ego qui es posa el kimono, si són les nostres inèrcies qui dirigeixen la nostra pràctica llavors la post

“Si es vol d’una vegada per totes reglar, comprendre, el gran assumpte de la vida i de la mort primer de tot hem de suscitar el suprem esperit del despertar, l’esperit de Buda.L’esperit del despertar és l’esperit que contempla la impermanència. Potser cal explicar que tot el que viu entre el cel i la terra, i que rep les energies d’un i d’altre acaba per tornar a la vacuïtat?”. Són les primeres línies d’un text de Daishi i interpel•la directament a cada un de nosaltres. En el

Kusen (ensenyament durante la meditació zen) per Pere Taiho Secorún : El ShinJinMei, un dels textos més antics del zen que data del segle VII, ens diu “que si no s’agafa el sentit misteriós, tots els esforços per calmar la nostra ment seran vans” . Què és el sentit misteriós? És allò del que no podem parlar, és allò que no podem definir, és allò que no podem manipular, és el sentit profund de la nostra existència. En el budisme es parla de la nostra naturalesa original que no

Articulo de Pere Secorún publicado en 1996 en la Revista Zen Atraviesa los caminos como una sombra y sin embargo tiene luz propia. A veces alguien recuerda su paso, otras veces nadie lo ve. Sobre el suelo no deja huella y no obstante el rumor de cada paso se esparce por lo más profundo del universo. El aire fresco de las mañanas limpia sus trazos y la luz que se filtra entre las nubes le presta color a su silueta. A veces se confunde con el viento; a veces con las ramas que é

Kusen, ensenyament oral durant zazen, de Pedro Taiho Secorún durant la setmana de pràctica que va dirigir a la Gendronnière, del 29 de maig al 2 de juny de 2024. 1. M’agradaria compartir amb vosaltres unes paraules de Dogen que vaig sentir per primera vegada en aquest temple fa molts anys. Són les recomanacions finals, el darrer paràgraf del Tenzo Kyokun, recomanacions al cuiner, recomanacions a algú que practica la via. Des d’aleshores i des de la primera vegada que les vaig

“ Viure en un monestir, deu o quinze anys, observar les gelades, les floracions, observar les estacions, anar i venir. Seguir la via tota la vida, sense parlar, ningú no dirà mai que sou muts.” És un petit text del mestre Joshu. Aquestes paraules reflecteixen el sentit profund de la nostra pràctica durant aquests dies a la Gendronnière. La pràctica que continua, es realitza aquí i ara a cada moment. És la nostra vida que floreix de nou. “Viure en un monestir, deu o quinze any